Iman acaba d’incorporar-se a l’equip, i ho fa amb una energia que contagia. Estudiant d’ADE a la UIB, nascuda a Palma i amb arrels marroquines, inicia una nova etapa professional que, per a ella, significa molt més que una feina. “Des del primer dia m’he sentit acollida amb els braços oberts. Hi ha una calidesa humana que et toca, que et dona confiança i ganes de donar el millor de tu mateixa.”
Iman no cercava cap canvi. Estava feliç on era, en una empresa que li agradava i on se sentia valorada. Però, quan va conèixer el projecte de la Fundació, alguna cosa es va despertar dins seu. “Quan me’l van explicar, ho vaig sentir molt a dins. No ho vaig dubtar. Ajudar persones estrangeres a integrar-se socialment em toca de molt a prop. Vaig pensar en els meus pares, en tot el que van viure en silenci. A través d’ells he après com d’important és sentir-te acompanyat, vist, comprès.”
El que aporta Iman va més enllà del talent. Amb els seus coneixements, la seva empatia i la seva mirada bicultural, obre portes que sovint passen desapercebudes. Parla àrab, castellà, català i anglès, però més enllà de les llengües, entén els codis, les emocions i els petits gestos que construeixen ponts. “Durant el Ramadà, per exemple, hi va haver una baixada d’activitat i de presencialitat. Jo els vaig explicar què significava aquest mes, perquè ho poguessin comprendre millor. Són coses que per a molts són desconegudes, però per a mi formen part de la quotidianitat.”
Ajudar forma part de la seva manera de ser. De petita, ajudava mares i pares a comunicar-se a l’escola i els acompanyava en situacions puntuals. “Sempre he ajudat sense esperar res a canvi. Em surt de dins, és una cosa que em neix de manera natural.” Ara, des del seu nou lloc a la Fundació, pot continuar oferint aquest suport, però d’una manera més estructurada, significativa i transformadora.
“Cada persona porta un relat únic, i poder estar al costat d’algú en el seu procés d’integració és una tasca tan bonica com necessària. Aquí no només aporto el que sé, sinó també qui som. I si això serveix perquè algú se senti més comprès, més acollit i menys sol, ja em sento plenament recompensada.”
Iman ha arribat per sumar talent. I la Fundació, que ja comptava amb una feina sòlida, guanya ara una veu jove, propera i compromesa.